La motivació de l’estudiant és bàsica per al seu aprenentatge, incloure aquest estri en les classes pot incentivar que la seva atenció i les seves ganes d’aprendre creixin.
A través de la pissarra digital hem d'aconseguir una participació més elevada dels estudiants a l’aula, i al mateix temps hem de convertir-la en una eina que faciliti la feina al professor. Mitjançant les funcions que té la pissarra, la teoria és converteix en presentacions més clares i dinàmiques fent així més fàcil l’aprenentatge de l’alumne.
Quant a facilitar la feina el professor podem parlar d’exercicis d’autocorrecció, és a dir, fer un dictat i que les faltes siguin corregides per la pròpia màquina. Es poden fer servir vídeos afegits a una explicació prèvia per acabar de donar la màxima informació sobre un tema.
Totes les anotacions que afegeixes a les teves presentacions a mesura que vas explicant poden ser guardades, i aquestes presentacions poden ser enviades o impreses.
Un altre avantatge que té es que incrementa el treball en grup, mitjançant aquesta eina es poden fer activitats conjuntes. Per exemple crear una història, cada alumne pot fer una part i després entre tots afegir-hi imatges i sons.
Quan parlem d'exercicis interactius tenim un gran ventall de possibilitats: relacionar paraules amb significats, amb sons. Podem projectar la imatge del cos humà i assenyalar on és situa cada part del cos, projectar el mapa del món i aprendre els països, i anar canviant la imatge projectada per impartir cada matèria.
I per últim, també és possible un exercici en el qual cada alumne té un terminal, i per exemple projectes una pregunta amb tres possibles respostes, i cada alumne triarà la resposta en el seu terminal i al finalitzar l’exercici t’arriben tots els resultats i pots veure on s’ha equivocat i quantes errades ha fet cada alumne.
La pissarra digital és un estri que facilita i augmenta la motivació dels alumnes, però mai hem d’oblidar que és un afegit; sense una base prèvia d’explicació i motivació del propi mestre, els resultats no són els mateixos.
A través de la pissarra digital hem d'aconseguir una participació més elevada dels estudiants a l’aula, i al mateix temps hem de convertir-la en una eina que faciliti la feina al professor. Mitjançant les funcions que té la pissarra, la teoria és converteix en presentacions més clares i dinàmiques fent així més fàcil l’aprenentatge de l’alumne.
Totes les anotacions que afegeixes a les teves presentacions a mesura que vas explicant poden ser guardades, i aquestes presentacions poden ser enviades o impreses.
Un altre avantatge que té es que incrementa el treball en grup, mitjançant aquesta eina es poden fer activitats conjuntes. Per exemple crear una història, cada alumne pot fer una part i després entre tots afegir-hi imatges i sons.
Quan parlem d'exercicis interactius tenim un gran ventall de possibilitats: relacionar paraules amb significats, amb sons. Podem projectar la imatge del cos humà i assenyalar on és situa cada part del cos, projectar el mapa del món i aprendre els països, i anar canviant la imatge projectada per impartir cada matèria.
I per últim, també és possible un exercici en el qual cada alumne té un terminal, i per exemple projectes una pregunta amb tres possibles respostes, i cada alumne triarà la resposta en el seu terminal i al finalitzar l’exercici t’arriben tots els resultats i pots veure on s’ha equivocat i quantes errades ha fet cada alumne.
La pissarra digital és un estri que facilita i augmenta la motivació dels alumnes, però mai hem d’oblidar que és un afegit; sense una base prèvia d’explicació i motivació del propi mestre, els resultats no són els mateixos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada